Normalment,
en acabar el primer semestre de l’any, em prenc un descans estiuenc, com la
majoria dels mortals, i deixo l’activitat del blog aturada fins la tornada de
vacances. Podria seguir escrivint, però no sé perquè, arribat el mes de juliol (potser
serà una qüestió psicològica), em sento amb una energia mental més baixa del normal
i em costa seure’m davant l’ordinador per escriure noves històries. I no és per
culpa de la calor, ja que a casa gaudeixo d’aire condicionat. Què serà, doncs?
Jo
no crec en la famosa manca d’inspiració que molts escriptors esmenten i a la
que acusen quan no se’ls acut noves idees, però hi ha quelcom, que no sé
definir, que demana al cos i a la ment fer una pausa. Davant d’aquesta
necessitat argumentem (molt probablement com a justificació) que necessitem “carregar
les piles”.
Sigui
com sigui, estaré allunyat d’aquest blog, i potser d’altres blogs que acostumo
a seguir, fins el proper mes de setembre. I com no m’agrada acomiadar-me a la
francesa (l’origen d’aqueta expressió, que es remunta al segle XVIII, és massa
llarga per incloure-la aquí i potser ja la coneixeu), deixo en aquest espai l’explicació
de la meva absència, no sigui que penseu que he tocat el dos (l’origen d’aquesta
expressió també és interessant) sense acomiadar-me.
Moltes
gràcies als meus escassos, però valuosos, lectors, per la vostra presència
durant aquest primer període de l’any i fins la tornada.
Abraçades
i aferradetes,
