Del dia que vaig
néixer encara recordo, com si fos ahir, la fortor de l’estança. Tot seguit em
van separar dels meus germans i em varen dur aquí esperant que algú
s’interessés per mi. Des de llavors, he anat passant de mà en mà, unes maldestres,
altres curoses.
Però
no em puc queixar. Tot i així he dut una bona vida i sé que he estat estimat per
tots els que m’han acollit i cuidat.
El
dia que vaig néixer no sabia què seria de mi ni per a què venia a aquest món.
Ara sé que ha estat un encert i, sigui el que sigui de mi, seré feliç. Quan
acabi la meva vida, que espero sigui molt llarga, crec que hauré fet un bon
servei. Si més no, hauré estat útil a la societat. Ara només penso si quan
sigui vell algú em seguirà estimant. Si no fos així, em pregunto a on aniré a
parar. Si fos possible, el que jo vull és que em deixin per sempre aquí, on he
viscut rodejat de companys i gent que m’aprecia, aquest lloc tan estimat per mi
que encara no sé per què en diuen biblioteca.
El
dia que vaig néixer va ser un gran dia.
