dijous, 3 de desembre de 2020

A la barra d'un bar

 


Era un vespre dels molts en què, a les darreries dels anys seixanta, em passava un grapat d’hores davant una ampolla de whisky. Havia perdut la feina i, de retruc, la xicota. Sense diners i sense un futur prometedor a curt termini, era d’esperar que aquella noia de pell bruna, ulls clars i cabells negres fotés el camp amb el primer que se li acostés amb la butxaca plena.

Era l’hora de tancar aquell tuguri i el paio que sempre estava darrera de la barra seguia netejant, amb les seves mans nuoses, un got darrere l’altre. Va alçar la vista cap el rellotge que hi havia a la paret del davant i amb la mirada ho va dir tot. Nano, fot el camp, que ja és hora de dormir la borratxera.

Recordo que a la radio que aquell home tenia encesa en un racó, sota el botellam, sonava una cançó que em tenia embadalit. No era només aquella veu de dona negra el que em tenia captivat, sinó el que em semblava entendre amb el meu anglès rovellat. Parlava de la llibertat, de trencar les cadenes que ens embolcallen, de poder fer tot allò que volem fer. Poca cosa més vaig entendre, potser perquè el meu cap estava massa enterbolit.

Li vaig preguntar al barman —li encantava que li diguessin així— de qui era aquella veu tan captivadora.

—És la Nina Simone. Oi que canta bé? —em contestà.

—I tan que canta bé. Té la veu de negra. Segur que és negra —això ho deuria dir arrossegant les paraules perquè m’ho va fer repetir.

—Que és què?

—Que dic que, per la veu que té, deu ser negra!

—A mi no em cridis, eh? —respongué, amenaçador.

—No t’he cridat, tio, t’ho he dit més fort perquè es veu que sordeges. I a mi no em tutegis. Què t’has cregut, cambrer de merda?!

El que va succeir després no ho recordo gaire bé. Només sé que vaig anar a parar a un bassal d’aigua bruta al mig del carrer i que del nas, adolorit, em sortia un bon raig de sang. Vaig estar tota una setmana amb el llavi inflat i un ull mig tancat.

Totes les meves desgracies han estat per culpa de les dones i la meva afició a l’alcohol, però mai, fins llavors, per culpa d’una cantant negra.

Em vaig comprar el disc a on hi havia aquella cançó que sonava al bar. És curiós com funciona l’associació d’idees. Encara ara, després de tants anys, quan escolto, un i un altre cop, aquesta cançó, sento una certa angoixa i una palpitació al llavi que em va partir aquell cabró.

La part positiva és he trobat una bona feina i tinc una nova xicota. Amb aquesta ja en fa..., bé, ja he perdut el compte. Però aquesta és molt especial. Serà la definitiva, ho sé. És clavada a la Nina Simone! El destí me la va presentar. Vull aprendre’m la lletra de aquesta cançó per cantar-li-la a cau d’orella:

I wish I knew how

It would feel to be free

I wish I could break

All the chains holding me

Na, na, na

Na, na, na

 I pensar que tot començà a la  barra d’un bar...

 

7 comentaris:

  1. Ha, ha, ha! Pobra Nina Simone, ficada en aquests embolics! Em recorda una mica Nighthawks, el quadre de Hopper.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser l'única cosa en comú podria ser que la Nina hagués estat una admiradora d'en Hopper i aquest de la Nina, he, he.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. O una associació d'idees: Nighthawks; Hopper; barra d'un bar(el Phillies); soledat i la cançó.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. M'he identificat molt amb la teva història ... jo també he passat èpocas sense treball, sense xicota, sense dinés ... i passava les estones als bars amb cervesa i porros ... ha caigut molt ... però sempre m'aixeco

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et desitjo que et mantinguis dempeus per sempre més.
      Moltes gràcies per deixar el teu comentari i compartir la teva experiància.
      Salutacions.

      Elimina